Happy Hour in Venice (2)

1. Festive city of water in winter

Carnival in winter makes this beautiful aquatic city sexier. Although there are fewer visitors in the winter, it is very interesting in the winter than in the summer. Visitors can follow a simple vocation as the native resident. The average temperature in winter is about 10 degrees with no cold wind or snow. Like other European cities, the market and the Christmas concert make the whole city full of happiness.
bitcoin price
Italians have a first class standard of living and a distinctive aesthetic standard. This is due to its long history and deep culture. It is lucky to have the chance to stroll through the streets of Venice, drink a cup of local grapes and taste the original Italian cuisine.

He needs time to tour Venice. Now, if you are tired of working, you can take the opportunity to take a look at this famous aquatic city. I’m sure you’ll enjoy it.
2. Festadella Sensa

Every year, on a weekend in May, Venice will celebrate a traditional festival called Festadella Sensa, which is a traditional festival that has thousands of history. It is now the symbol of the brain of the city of Venice.
southwest airlines
3. Feast of the Redemption
continental airlines
The third Sunday in July each year is a traditional celebration of the Feast of the Redenoto. During this festival, a huge shooting ceremony will be held. You can enjoy 45 minutes of fireworks in St. Mark’s Square .. The best place to see fireworks is the Hotel Danieli. It is in a pretty good location, right next to Doge Palace, in St. Mark’s Square. The Dameli Hotel is a truly special five-star hotel. It is the classic structure of Venice.
frontier air
4. Film Festival

The world-famous film festival is held every September. This ten-day festival is held on Lido Island. It attracts a large number of movie stars and film workers. The number of journalists is also over 1800. During the festival, seven cinemas on this island will show these films to show them. Lido Island is the largest island in Venice. Here is always the best place for vocation. This island is gaining a lot more reputation due to the film festival.
porter airlines


Virtual currency games

The dream of all young children (and many older men) to make a living playing video games is coming true. The recent launch of HunterCoin and VoidSpace in development, games that reward players in digital currency instead of virtual princesses or gold stars point to a future where the ranking of a marker can be rewarded in dollars and pounds sterling. , euros and yen.
cheap airline tickets
The story of the millionaire (virtual) real estate agent …

Digital currencies have been gradually gaining maturity, both in terms of their functionality and the financial infrastructure that allows them to be used as a credible alternative to non-virtual fiat currency. Although Bitcoin, the first and best known of the cryptocurrencies, was created in 2009, there have been forms of virtual currencies used in video games for over 15 years. Ultima Online of 1997 was the first notable attempt to incorporate a large-scale virtual economy into a game.
search flight
Players could collect gold coins by undertaking missions, fighting monsters and finding treasures and spending them on armor, weapons or real estate. It was a first incarnation of a virtual currency as it existed purely within the game, although it reflected the real world economy to the point that the Ultima currency experienced inflation as a result of the game mechanics it ensured. that there was an endless supply of monsters to kill and therefore gold coins to collect.
trivago flights and hotels
Launched in 1999, EverQuest took a virtual currency game a step further, allowing players to exchange virtual goods with each other within the game and even though the game designer also banned selling virtual items on eBay. In a real-world phenomenon that was explored with entertainment in Neal Stephenson’s 2011 novel Reamde, Chinese players or “gold farmers” were employed to play EverQuest and other such games in time. complete with the goal of earning experience points to improve your characters. making them more powerful and sought after.
These characters would be sold on eBay to Western players who were unwilling or unable to devote hours to level up their own characters. Based on the calculated exchange rate of EverQuest currency as a result of real-world trade, Edward Castronova, a professor of telecommunications at Indiana University and an expert on virtual currencies, estimated that in 2002 EverQuest was the 77th richest country in the world, somewhere between Russia and Bulgaria and its GDP per capita was higher than that of the People’s Republic of China and India.
allegiant air tickets
Launched in 2003 and having reached one million regular users in 2014, Second Life is perhaps the most comprehensive example of a virtual economy to date when it comes to the virtual currency, the Linden Dollar, which is you can use to buy or sell goods and services within the game.
hotels near me
exchange for real world currencies using market-based stock exchanges. $ 3.2 billion in virtual gaming transactions were recorded in virtual goods over the ten years between 2002-13 and Second Life has become a marketplace where players and businesses were able to design, promote and sell the content they created. In 2006, Ailin Graef became Second Life’s first millionaire when she turned an initial investment of $ 9.95 into more than $ 1 million in 2.5 years through the purchase, sale and exchange of virtual real estate. to other players. Examples like Ailin are the exception to the rule, however, only 233 users registered who earned more than $ 5,000 in 2009 for Second Life activities.
travel websites
How to pay in dollars for asteroid mining …

Until now, the ability to generate non-virtual money in video games has been secondary design, as the player must go through unauthorized channels to exchange their virtual loot or must have some degree of real-world creative skill or business vision. which could be exchanged for cash. This could change with the advent of video games being built from the ground up around the “plumbing” of recognized digital currency platforms. The approach HunterCoin has taken is to “gamify” what is usually the rather technical and automated process of creating digital currency.
cheapest airline tickets possible
Unlike real-world currencies that appear when printed by a central bank, digital currencies are created “mined” by users. The underlying source code for a particular digital currency that allows it to function is called a blockchain, a decentralized online public book that records all transactions and currency exchanges between individuals. Because digital currency is nothing more than intangible data, it is more prone to fraud than physical currency, as it is possible to double a unit of currency thus causing inflation or altering the value of a transaction after it has been done.
trivago flight
for personal gain. To ensure that this does not happen, the blockchain is “controlled” by volunteers or “miners” who test the validity of each transaction that is made, so that, with the help of specialized hardware and software, they say that the data has not been manipulated. This is an automatic process for mining software, although it is time consuming and involves a lot of processing power from your computer. To reward a miner for verifying a transaction, the blockchain releases a new digital currency unit and rewards them as an incentive to maintain network maintenance, creating digital currency. Because it can take from several days to years for a person to successfully extract a coin, user groups combine their resources into a mining “pool,” using the joint processing power of their computers to extract more coins. quickly.
spirit airlines
The HunterCoin game is within this blockchain for a digital currency also called HunterCoin. Playing replaces the automated process of digital currency exploitation and, for the first time, turns it into a manual and without the need for expensive hardware. Through strategy, time and teamwork, players venture on a map in search of coins and find some and return safely to their base (other teams are out there trying to stop them and steal -they) can withdraw their coins by depositing them in their own digital wallet, usually an application designed to make and receive digital payments. 10% of the value of coins deposited by players goes to miners who maintain the HunterCoin blockchain plus a small percentage of coins lost when a player kills and their coins are dropped. While the game’s graphics are basic and significant rewards take a long time to accumulate HunterCoin is an experiment that can be considered as the first video game with built-in monetary reward as its main feature.
cheap airline tickets
While still in development, VoidSpace is a more polished approach to gaming in a functioning economy. VoidSpace, a massive online multiplayer role-playing game (MMORPG), is set in space where players explore a growing universe, undermining natural resources such as asteroids and exchanging them for merchandise with other players with the goal of building its own galactic empire. Players will be rewarded for mining on DogeCoin, a more established form of digital currency that is currently widely used for micropayments on various social networking sites. DogeCoin will also be the currency of player-to-player trading between players and the means to shop within the game. Like HunterCoin, DogeCoin is a legitimate and fully functioning digital currency and, like HunterCoin, can be exchanged for both digital and real fiat currencies on stock exchanges like Poloniex.
hotwire flights
The future of video games?

While these are early days in terms of quality, the launch of HunterCoin and VoidSpace is an interesting indication of what the next evolution of the games could be. MMORPGs are currently seen as ways to model outbreaks of epidemics as a result of how players ’reactions to an unwanted pest reflected difficult-to-model aspects of human behavior in the face of real-world outbreaks. It could be assumed that eventually the game’s virtual economies could be used as models to test economic theories and develop responses to massive failures based on observations of how players use real-value digital currency. It is also a good test for the functionality and possible applications of digital currencies that promise to go beyond simple exchange vehicles and, for example, to interesting areas of digital ownership. Meanwhile, players now have the means to translate hours in front of a screen into digital currency and then into dollars, pounds sterling, euros or yen.
united airlines reservations official
But before leaving the daily work …

… it is worth mentioning the current exchange rates. It is estimated that a player could comfortably recoup their initial 1,005 HunterCoin (HUC) registration fee to join HunterCoin in the game on a game day. Currently, HUC cannot be exchanged directly for USD, it has to become a more established digital currency like Bitcoin. At the time of writing the exchange rate from HUC to Bitcoin (BC) is 0.00001900, while the exchange rate from BC to USD is $ 384.24. 1 HUC changed to BC and then to USD, before transaction fees were taken into account, would equate to … $ 0.01 USD.
delta flights
That’s not to say that as a player becomes more skilled, he can’t grow his virtual CoinHunters team and maybe use some “bot” programs that would automatically play the game under the guise of another player and win also coins for them. but I think it’s safe to say that right now even efforts like this can only really produce enough change for a daily McDonalds. Unless players are willing to indulge in intrusive advertising within the game, share personal data, or join a game such as CoinHunter based on the Bitcoin blockchain, rewards are unlikely to be more than micropayments for to casual players. And maybe that’s good, because surely, if you’re paid for something, it’s no longer a game?
cheap airline tickets

La Gran Basílica de la Natura

El físic teòric de la Universitat de Cambridge John D. Barrow, guanyador del premi Templeton 2006 per al progrés cap a la investigació o els descobriments sobre realitats espirituals, és un home de molts talents.

Autor de 17 llibres i més de 400 articles de revistes, a més d’una obra que explora el significat de l’infinit, Barrow és potser el més conegut com el coautor, juntament amb el físic matemàtic de la Universitat de Tulane, Frank Tipler, del llibre del 1986 El principi cosmològic antròpic, en què va investigar si la Terra està realment afinada per a la vida. En revisar el llibre del New York Times, el periodista científic Timothy Ferris va escriure: “Em va enfurismar, no hi estava d’acord i em va encantar llegir-lo”.

En el següent assaig, escrit amb motiu del guanyador del premi Templeton, Barrow reflexiona sobre la majestuositat de la natura, el nostre coneixement cada vegada més ampli de l’univers i per què la religió sempre ha de tenir un lloc a taula amb la ciència.

Fa poc més d’un any estava a una gran església: la basílica de Sant Marc de Venècia. El seu predecessor va ser criat l’any 832 per allotjar les restes mortals de sant Marc Evangelista, que suposadament havien estat portades a Venècia des d’Alexandria quatre anys abans per dos comerciants venecians. Se suposa que havien amagat les restes del sant màrtir sota capes de porc per evitar les atencions dels funcionaris de duanes musulmans.

L’actual basílica d’estil bizantí, amb el seu distintiu cúmul de cúpules baixes, es va iniciar el 1063 i es va consagrar el 1089. Avui es troba al costat del palau Ducal a la vora de la plaça de Sant Marc, atraient turistes i coloms en lloc de pelegrins amb façana per llançar mil postals.

Vaig arribar a l’església a primera hora del vespre amb un petit grup d’altres científics per fer una visita guiada després d’haver tancat els visitants durant el dia. Quan vam entrar, era gairebé a la foscor total. Hi ha poques finestres, petites i lluny de ser transparents. Se’ns va demanar que ens asseguéssim al centre, permetent només uns febles llums de terra i alguna espelma elèctrica ocasional que ens guia cap als nostres seients. Per sobre de nosaltres només hi havia foscor.

Llavors, molt lentament, els nivells de llum van pujar per sobre de nosaltres i al nostre voltant, i l’interior va començar a il·luminar-se mitjançant un discret sistema de llums de sodi ocults. La foscor que ens envoltava va donar pas a una espectacular llum daurada. Els sostres arquejats que teníem a sobre estaven coberts amb un espectacular mosaic brillant de vidre i or. Entre els segles XI i XV es van fabricar gairebé 11.000 peus quadrats de mosaic daurat, quadrats per quadrats, barrejant l’or amb el vidre mitjançant un delicat procés que encara no s’entén del tot, per produir aquest brillant santuari daurat. Les aparences poden ser enganyoses.

Però, en reflexionar, el que més em va cridar l’atenció va ser adonar-me que els centenars de mestres artesans que havien treballat durant segles per crear aquesta fabulosa vista no l’havien vist mai en tota la seva glòria. Treballaven a l’interior ombrívol, ajudats per espelmes i llums de petroli per il·luminar la petita zona sobre la qual treballaven, però cap d’ells no havia vist mai la plena glòria del sostre daurat. Per a ells, com nosaltres, 500 anys després, les aparences eren enganyoses.

Apropar-nos a les estrelles

El nostre univers també és una mica així. Els antics escriptors que celebraven la declaració celestial de la glòria del Senyor només veien a través d’un vidre foscament. Sense saber-ho i infinitat d’altres que els van seguir, l’univers s’ha revelat mitjançant els instruments que la ciència moderna ha permès ser molt més gran, més espectacular i més humiliant del que mai ens ho imaginàvem.

L’univers sembla gran i vell, fosc i fred, hostil a la vida tal com la coneixem, perillós i costós d’explorar. Molts filòsofs del passat van concloure que l’univers no tenia sentit i antitètic per a la vida: un regne desolador i negre en què el nostre petit planeta és un resultat temporal de les forces cegues de la natura. Tot i així, les aparences poden tornar a ser enganyoses.

Durant els darrers 75 anys, els astrònoms han il·luminat la volta del cel de manera totalment inesperada. L’univers no només és gran, sinó que també es fa més gran. S’està expandint. Els grans cúmuls de galàxies s’allunyen els uns dels altres a velocitats creixents. Això significa que la mida de l’univers que podem veure està indissolublement lligada a la seva edat. És gran perquè és vell.

Aquests enormes períodes de temps són importants per a la nostra pròpia existència. Estem fets d’àtoms complicats de carboni, nitrogen i oxigen, juntament amb molts altres. Potser algun dia altres formes d’intel·ligència terrestre estaran fetes amb àtoms de silici. Els nuclis de tots aquests àtoms no vénen confeccionats amb l’univers. S’uneixen mitjançant una llarga seqüència de reaccions nuclears de crema lenta a les estrelles. Aquesta alquímia estel·lar triga gairebé 10.000 milions d’anys a cremar hidrogen a heli i a beril·li, carboni i oxigen i més enllà, abans que les estrelles moribundes exploten a les supernoves i estenguin les seves restes que donen vida al voltant de l’univers on troba el seu camí. en grans de pols, planetes i, finalment, en persones. El nucli de tots els àtoms de carboni del nostre cos ha estat a través d’una estrella. Estem més a prop de les estrelles del que mai ens hauríem imaginat.

Conduït a entendre

L’astronomia ha transformat l’univers senzill, avers de la vida i sense sentit dels filòsofs escèptics. Respira una nova vida a tantes qüestions religioses de màxima preocupació i fascinació interminable. Moltes de les preguntes més profundes i atractives que encara tractem sobre la naturalesa de l’univers tenen el seu origen en la nostra recerca de significat purament religiosa.

El concepte d’un univers lícit amb ordre que es pot entendre i confiar va sorgir en gran part de les creences religioses sobre la naturalesa de Déu. El quadre atomista de la matèria va sorgir molt abans que hi hagués hagut proves experimentals a favor o en contra.

D’aquestes creences va sortir la confiança que hi havia un ordre immutable darrere de les aparicions que valia la pena estudiar. Grans preguntes sobre l’origen i el final de l’univers, possiblement les fonts de tota la complexitat observada, i la infinita potencial de l’espai van sorgir del nostre enfocament religiós en les grans qüestions de l’existència i la naturalesa de Déu.

I, com totes les grans preguntes, poden tenir respostes que ens portin per camins inesperats, cada cop més allunyats del familiar i del quotidià: multiversos, dimensions addicionals, la flexió del temps i de l’espai; tot pot revelar un univers que conté més del necessari per a la vida, més fins i tot del que es necessita per especular. Veiem ara com és possible que un univers que presenta una complexitat i una estructura exquisides interminables es regeixi per unes lleis simples (potser només una llei) que siguin simètriques i intel·ligibles, lleis que governin les coses més notables del nostre univers: les poblacions de “partícules” elementals que són perfectament idèntiques a tot arreu.

La lògica oculta de la realitat

És a aquest món senzill i bell que hi ha darrere de les aparences, on es revela la elegància i la totalitat de la legalitat de la natura, que els físics busquen trobar el segell distintiu de l’univers. Tothom examina els resultats d’aquestes lleis. Els resultats són sovint complicats, difícils d’entendre i de gran importància (fins i tot s’inclouen a nosaltres mateixos), però la veritable simplicitat i simetria de l’univers es troba en allò que no es veu. El més remarcable de tot és que trobem que hi ha equacions matemàtiques, petites remolins en trossos de paper, que ens indiquen com es comporten universos sencers. Hi ha una lògica més gran que els universos que és més sorprenent perquè podem comprendre-ne una part significativa i, per tant, compartir-ne l’apreciació.

Un cop vam pensar que tot l’univers estava fet de les coses materials que trobem a la Terra. Ara hem descobert que això també era només una primera conjectura. Més del 70 per cent de l’univers es compon d’una forma d’energia fosca la identitat precisa de la qual es desconeix. Revela la seva presència pel seu efecte dramàtic sobre l’expansió de l’univers. A diferència de totes les altres formes conegudes de matèria, que exerceixen forces d’atracció gravitatòria sobre altres formes de matèria i entre elles, aquesta fosca forma d’energia respon repulsivament a la gravetat, fent que tot el material s’acceleri lluny d’ella, creant una acceleració en l’expansió de l’univers. això va començar a produir-se quan va arribar al 75% de la seva presència. Aquest descobriment sobre el nostre univers va ser una sorpresa, com descobrir una cosa totalment inesperada sobre un vell amic. De nou, les aparences eren enganyoses.

Així doncs, amb l’univers, tal com va ser aquella nit a Sant Marc, les coses no sempre són com semblen quan mirem cap amunt. El conjunt és molt més que la suma de les seves parts. Els arquitectes de les nostres imatges religioses i científiques de l’univers, i els molts comentaristes sobre els seus significats que els van seguir, només van poder veure una petita part del que hi ha i només van saber una petita part del que ens ha d’ensenyar sobre el nostre lloc a l’univers. Comencem a veure de nou l’extraordinària naturalesa del nostre entorn local i el vincle que dóna vida a la immensitat de l’espai i el temps. Les aparences poden ser enganyoses.

Saber el que no sabem

Hi ha qui diu que només perquè utilitzem les nostres ments per apreciar l’ordre i la complexitat de l’univers que ens envolta, no hi ha res més en aquest ordre que el que imposa la ment humana. Això és un greu judici erroni. Si fos cert, esperaríem trobar la nostra comprensió més gran i fiable del món en els esdeveniments quotidians en què milions d’anys de selecció natural han aguditzat el nostre enginy i ens han preparat els sentits.

I quan mirem cap a l’espai exterior de les galàxies i els forats negres, o cap a l’espai interior de quarks i electrons, hauríem d’esperar trobar poques ressonàncies entre les nostres ments i els camins d’aquests mons. La selecció natural no requereix cap comprensió dels quarks i forats negres per a la nostra supervivència i multiplicació.

I, tanmateix, trobem aquestes expectatives dirigides al cap. Els coneixements més precisos i fiables que tenim sobre qualsevol cosa a l’univers són els esdeveniments en un sistema estel·lar binari a més de 3.000 anys llum del nostre planeta i al món subatòmic dels electrons i els rajos de llum, on són precisos fins a nou decimals. llocs. I curiosament, les nostres majors incerteses es relacionen amb els problemes locals d’entendre’ns a nosaltres mateixos (societats humanes, comportament humà i ments humanes), totes les coses que realment importaven per a la supervivència humana. Però això es deu al fet que han de ser complexos: si les nostres ments fossin prou senzilles per ser enteses, serien massa senzilles d’entendre.

En tota la ciència que perseguim, estem acostumats a veure el progrés. Els nostres primers intents d’entendre les lleis de la natura sovint són incomplets. Capten només una part de la veritat, o la veuen a través d’un vidre només a les fosques.

Alguns pensen que el nostre progrés és com una seqüència interminable de revolucions que derroten l’antic ordre, condemnades a no convergir mai a res més definitiu que un estil de pensament més útil. Però el progrés científic no sembla així des de dins. Les nostres noves teories s’amplien i subsumeixen d’altres. Les primeres teories es recuperen en algunes situacions limitades (moviments lents, camps gravitacionals febles, grans mides o energies baixes) de la nova. La teoria de la mecànica i la gravetat de 300 anys de Newton ha estat substituïda per la d’Einstein, que serà succeïda per la teoria M o el seu successor desconegut en el futur. Però d’aquí a mil anys els escolars encara estudiaran les teories de Newton i els enginyers encara confiaran en elles tal com ho fan avui en dia. Seran la forma limitadora simple de moviments lents i de gravetat feble de la teoria última, sigui el que resulti ser.

En les nostres concepcions religioses sobre l’univers, també fem servir aproximacions i analogies per comprendre les coses finals. No són tota la veritat, però això no impedeix que siguin part de la veritat, una ombra que es projecta en una situació limitant de certa simplicitat. La nostra imatge científica de l’univers ha revelat una i altra vegada el tan parpellejat i conservador que ha estat la nostra visió sovint, l’autoservei de la nostra imatge provisional de l’univers, la quotidianitat de les nostres expectatives i el parroquialitat dels nostres intents de trobar o negar els vincles entre els científics. i enfocaments religiosos a la naturalesa de l’univers.

Sir John Templeton ha intentat fomentar aquest diàleg imparcial amb la ferma creença que la religió i la ciència poden proporcionar il·luminació mútua i apreciació de les meravelles del nostre univers i ens inspiren a buscar i comprendre la veritat de maneres noves, una veritat que és inesperadament inesperada. i, tan sovint, gens com sembla que aparegui per primera vegada.